CAMPANA POR DOQUIER
RESUENAN SIN CESAR,
PROCLAMAN CON PLACER
QUE HOY ES NAVIDAD
LOS NIÑOS CON CANCIÓN
LA GRATA NUEVA DAN
DE ESTE DÍA DE AMOR
Y BUENA VOLUNTAD.
NAVIDAD, NAVIDAD,
HOY ES NAVIDAD,
ES UN DÍA DE ALEGRÍA
Y FELICIDAD
NAVIDAD, NAVIDAD,
HOY ES NAVIDAD,
ES UN DÍA DE ALEGRÍA
Y FELICIDAD
EL NIÑO DE BELÉN
NOS TRAE LA SALVACIÓN
CON JUBILO SIN PAR
SE ENTONA LA CANCIÓN:
YO TE AMO, MI SEÑOR,
TUS GLORIAS CANTARÉ,
EN ESTE DÍA TAN FELIZ
ME REGOCIJARÉ.
NAVIDAD, NAVIDAD,
HOY ES NAVIDAD,
ES UN DÍA DE ALEGRÍA
Y FELICIDAD
NAVIDAD, NAVIDAD,
HOY ES NAVIDAD,
ES UN DÍA DE ALEGRÍA
Y FELICIDAD
martes, 10 de diciembre de 2013
viernes, 29 de noviembre de 2013
Llibres/Pel·lícules de la Saga Harry Potter
En aquest article xerrare dels llibres i les pel·lícules de Harry Potter, es d'un genere de fantasia molt bo, fet per la famosa escritora J. K .Rowling.
Sempre s'ha dit que els llibres són molt millor que les pel·lícules, i la veritat es que tenen raó, pero les pel·lícules de la Saga Harry Potter estan molt ben fetes, els efectes especials estan molt currats.
Els llibres són molt detallats, pero a les pel·lícules han intentat fer tot lo possible per que sigui igual que en el llibres, i ho han aconseguit en gran majoria, per que hi ha coses que si despres de llegir els llibres no has entes es que no has prestat molta atenció...
En les pel·lícules els paisatges són fantastics, es com si haguessin sortit del mateix llibre, les criatures tenen els mateixos caracters que en el llibre, es com si fos un retrat robot. Els encanteris que es fan durant les pel·lícules pareixen molt real, et posa els pels de punta.
El primer es Harry Potter i la pedra filosofal, per mi es un dels mes fantàstics, es on mostra casi tots els escenaris/paisatges, com el carreró Diago, Hogwarts... On descobreix qui es Voldemort, i que va matar als seus pares.
El segon es Harry Potter i la cambra dels secrets, després d'un estiu on ho passat malament, lo únic que vol es tornar a Hogwarts, on ocurreixen coses molt extranyes. A mi la veritat es que la primera que la vaig veure me va costar un temps entendre lo que passava, amb el llibre te enteres de lo que passa, ja que ho expliquen amb mes detall, pero encara aixi me va encantar.
El tercer, Harry Potter i el prisioner d'Azkaban, es on descobreix que te un padrí jove, i hi ha una historia que diu que va ser per culpa dell que els seus pares varen morir, pero al final resulta que no es veritat. Quan vaig veure la pel·lícula va ser la que menys em va agradar, pero una vegada llegit el llibre vaig entendre la majoria de cosses i ara es unes de les meves preferides.
Harry Potter i el calza de foc, es el quart, i es quan es fa el torneig dels tres mags, on per una trampa en Harry surt escogit. En aques es fan tres proves per descobrir qui es convertira en el el guanyador del torneig, per mi les proves son molt entretingudes, et tenen en tensió tot el temps, i la ultima prova es la millor, y just acabar la prova es teletransportat a un cementir, on acaba retornant el mag tenebros mes poderos del tots els temps, i aixo si que et possa els pels de punta.
El cinquè, Harry Potter i la ordre del fenix, la gent diu que es el mes aborrit, pero encara aixi per mi es molt bo, ja que surt moltisima informació, surten molts de personatges nous que despres tenen una funció molt important en els següents llibres/pel·lícules.
Harry Potter i el misteri del princep o el princep mesclat, com surt en alguns llibres, el el sisè, es quan surt la forma de poder eliminar a Voldemort, surten el que son els horrocruxes, que tens que lleguir el llibre o veure la pel·lícula per poderte enterar be de lo que son. Me pareix una forma molt ingueniosa de possar com a forma per poder-lo matrar, no creec que ho poguessin haver-hi possat millor.
I per ultim i més importat esta el setè, Harry Potter i les reliquies de la mort, es on per fi, mor en Voldemort, per sort del mon magic. Aquest llibre per poder reproduir fidelment el contingut del llibre a les pel·lícules ho han fet en dues parts, cosa que agreim ja que aques llibre es molt important a la saga.
La meva opinió es que es la millor saga de llibres i pel·lícules que han pogut fer i faran al llarg sdels anys, i amb aixo ho dic tot.
Els fans de aquesta saga es denominen Potterheads, y el simbol que mes els identifica es les reliquies de la mort:
Sempre s'ha dit que els llibres són molt millor que les pel·lícules, i la veritat es que tenen raó, pero les pel·lícules de la Saga Harry Potter estan molt ben fetes, els efectes especials estan molt currats.
Els llibres són molt detallats, pero a les pel·lícules han intentat fer tot lo possible per que sigui igual que en el llibres, i ho han aconseguit en gran majoria, per que hi ha coses que si despres de llegir els llibres no has entes es que no has prestat molta atenció...
En les pel·lícules els paisatges són fantastics, es com si haguessin sortit del mateix llibre, les criatures tenen els mateixos caracters que en el llibre, es com si fos un retrat robot. Els encanteris que es fan durant les pel·lícules pareixen molt real, et posa els pels de punta.
El primer es Harry Potter i la pedra filosofal, per mi es un dels mes fantàstics, es on mostra casi tots els escenaris/paisatges, com el carreró Diago, Hogwarts... On descobreix qui es Voldemort, i que va matar als seus pares.
El segon es Harry Potter i la cambra dels secrets, després d'un estiu on ho passat malament, lo únic que vol es tornar a Hogwarts, on ocurreixen coses molt extranyes. A mi la veritat es que la primera que la vaig veure me va costar un temps entendre lo que passava, amb el llibre te enteres de lo que passa, ja que ho expliquen amb mes detall, pero encara aixi me va encantar.
El tercer, Harry Potter i el prisioner d'Azkaban, es on descobreix que te un padrí jove, i hi ha una historia que diu que va ser per culpa dell que els seus pares varen morir, pero al final resulta que no es veritat. Quan vaig veure la pel·lícula va ser la que menys em va agradar, pero una vegada llegit el llibre vaig entendre la majoria de cosses i ara es unes de les meves preferides.
Harry Potter i el calza de foc, es el quart, i es quan es fa el torneig dels tres mags, on per una trampa en Harry surt escogit. En aques es fan tres proves per descobrir qui es convertira en el el guanyador del torneig, per mi les proves son molt entretingudes, et tenen en tensió tot el temps, i la ultima prova es la millor, y just acabar la prova es teletransportat a un cementir, on acaba retornant el mag tenebros mes poderos del tots els temps, i aixo si que et possa els pels de punta.
El cinquè, Harry Potter i la ordre del fenix, la gent diu que es el mes aborrit, pero encara aixi per mi es molt bo, ja que surt moltisima informació, surten molts de personatges nous que despres tenen una funció molt important en els següents llibres/pel·lícules.
Harry Potter i el misteri del princep o el princep mesclat, com surt en alguns llibres, el el sisè, es quan surt la forma de poder eliminar a Voldemort, surten el que son els horrocruxes, que tens que lleguir el llibre o veure la pel·lícula per poderte enterar be de lo que son. Me pareix una forma molt ingueniosa de possar com a forma per poder-lo matrar, no creec que ho poguessin haver-hi possat millor.
I per ultim i més importat esta el setè, Harry Potter i les reliquies de la mort, es on per fi, mor en Voldemort, per sort del mon magic. Aquest llibre per poder reproduir fidelment el contingut del llibre a les pel·lícules ho han fet en dues parts, cosa que agreim ja que aques llibre es molt important a la saga.
La meva opinió es que es la millor saga de llibres i pel·lícules que han pogut fer i faran al llarg sdels anys, i amb aixo ho dic tot.
Els fans de aquesta saga es denominen Potterheads, y el simbol que mes els identifica es les reliquies de la mort:
martes, 19 de noviembre de 2013
EL ROMANTICISMO
http://www.slideshare.net/actimoliner/el-romanticismo-242150
1.- En el apartado de Literatura Castellana del tema 1 se estudia el Romanticismo. A partir del enlace que te he proporcionado, elabora un resumen con los puntos principales que expliquen en qué consistió este movimiento literario.
No olvides incorporar una imagen.
Es un moviemiento cultural que se desarolla durante la primera mitad del siglo XIX .
Tiene una nueva forma de entender la política , el arte , el mundo y la vida.
Los románticos buscan el ideal peró entres el idealy el hombre se interpone en la realidad , que provoca un desengaño y un sentimentalismo enfermizo que se llamó el mal del siglo.
Nuevos temas : Los sentimientos , la evasión , el folklore y la tradición , y el paisaje.
Géneros Literarios : Poesía contiene :Espíritu , temas preferidos y estilo.
Drama Romántico: Su argumento versará sobre amores imposobles , el héroe romántico choca contra la estructura social conservadora y lucha por su felicidad ,el marco espacial es tópicamente romántico y la forma desatiende la unidad clásica de tiempo ,lugar y acción .
Prosa : La novela histórica triunfa por el interés de los románticos , los cuadros de costumbres eran breves relatos , las leyandas en prosa son relatos breves que desarollan asuntos populares
Nació el 17 de febrero de 1836 en Sevilla. Descendiente de nobles holandeses afincados en esa ciudad en el siglo XVI. Hijo de un célebre pintor del costumbrismo sevillano y hermano de otro, Valeriano. Bécquer era el segundo apellido de su padre. Estudió en el colegio de San Antonio Abad, para luego pasar a tomar la carrera náutica en el colegio de San Telmo.
En 1854 después de quedarse huérfano se traslada a Madrid. Intentó dedicarse a la pintura y estuvo sirviendo de escribiente en la Dirección de Bienes Nacionales, donde su habilidad para el dibujo era admirada por sus compañeros, pero fue motivo de que fuera cesado al ser sorprendido por el Director haciendo dibujos de escenas de Shakespeare.
Decide dedicarse a la literatura y sufre la pobreza mientras colabora en periódicos de poca categoría. Posteriormente entra en "El Contemporáneo" donde publicó crónicas sociales algunas de sus Leyendas y los ensayos costumbristas Cartas desde mi celda que reúne nueve cartas escritas para el periódico "El Contemporáneo" publicadas entre mayo y octubre de 1864. En ese mismo año consiguió un cargo muy bien pagado, censor oficial de novelas. Hacia 1867 escribió sus famosas Rimas y la Revolución de 1868 hizo que se perdiera el manuscrito y el poeta tuvo que preparar otro. La poesía becqueriana transmite entusiasmo y emoción con un estilo sencillo que da cabida a sentimientos de desesperanza.
Tuvo tres hijos y se separó de su mujer en 1868.
Gustavo Adolfo Bécquer falleció el 22 de diciembre de 1870 a causa de tuberculosis agravada por una profunda depresión.
Rima LIII
Volverán las oscuras golondrinas
en tu balcón sus nidos a colgar,
y otra vez con el ala a sus cristales
jugando llamarán; [...]
Rima XXI
-¿Qué es poesía? -dices mientras clavas
en mi pupila tu pupila azul-.
¿Qué es poesía? ¿Y tú me lo preguntas?
Poesía... eres tú.
1.- Voy a asignar una rima a cada uno de vosotros. La leeréis e intentaréis descubrir cual es el tema dominante en el poema. No olvideis copiar el poema y buscar una imagen:
Rima XXXI
1.- En el apartado de Literatura Castellana del tema 1 se estudia el Romanticismo. A partir del enlace que te he proporcionado, elabora un resumen con los puntos principales que expliquen en qué consistió este movimiento literario.
No olvides incorporar una imagen.
Es un moviemiento cultural que se desarolla durante la primera mitad del siglo XIX .
Tiene una nueva forma de entender la política , el arte , el mundo y la vida.
Los románticos buscan el ideal peró entres el idealy el hombre se interpone en la realidad , que provoca un desengaño y un sentimentalismo enfermizo que se llamó el mal del siglo.
Nuevos temas : Los sentimientos , la evasión , el folklore y la tradición , y el paisaje.
Géneros Literarios : Poesía contiene :Espíritu , temas preferidos y estilo.
Drama Romántico: Su argumento versará sobre amores imposobles , el héroe romántico choca contra la estructura social conservadora y lucha por su felicidad ,el marco espacial es tópicamente romántico y la forma desatiende la unidad clásica de tiempo ,lugar y acción .
Prosa : La novela histórica triunfa por el interés de los románticos , los cuadros de costumbres eran breves relatos , las leyandas en prosa son relatos breves que desarollan asuntos populares
Nació el 17 de febrero de 1836 en Sevilla. Descendiente de nobles holandeses afincados en esa ciudad en el siglo XVI. Hijo de un célebre pintor del costumbrismo sevillano y hermano de otro, Valeriano. Bécquer era el segundo apellido de su padre. Estudió en el colegio de San Antonio Abad, para luego pasar a tomar la carrera náutica en el colegio de San Telmo.
En 1854 después de quedarse huérfano se traslada a Madrid. Intentó dedicarse a la pintura y estuvo sirviendo de escribiente en la Dirección de Bienes Nacionales, donde su habilidad para el dibujo era admirada por sus compañeros, pero fue motivo de que fuera cesado al ser sorprendido por el Director haciendo dibujos de escenas de Shakespeare.
Decide dedicarse a la literatura y sufre la pobreza mientras colabora en periódicos de poca categoría. Posteriormente entra en "El Contemporáneo" donde publicó crónicas sociales algunas de sus Leyendas y los ensayos costumbristas Cartas desde mi celda que reúne nueve cartas escritas para el periódico "El Contemporáneo" publicadas entre mayo y octubre de 1864. En ese mismo año consiguió un cargo muy bien pagado, censor oficial de novelas. Hacia 1867 escribió sus famosas Rimas y la Revolución de 1868 hizo que se perdiera el manuscrito y el poeta tuvo que preparar otro. La poesía becqueriana transmite entusiasmo y emoción con un estilo sencillo que da cabida a sentimientos de desesperanza.
Tuvo tres hijos y se separó de su mujer en 1868.
Gustavo Adolfo Bécquer falleció el 22 de diciembre de 1870 a causa de tuberculosis agravada por una profunda depresión.
Rima LIII
Volverán las oscuras golondrinas
en tu balcón sus nidos a colgar,
y otra vez con el ala a sus cristales
jugando llamarán; [...]
Rima XXI
-¿Qué es poesía? -dices mientras clavas
en mi pupila tu pupila azul-.
¿Qué es poesía? ¿Y tú me lo preguntas?
Poesía... eres tú.
1.- Voy a asignar una rima a cada uno de vosotros. La leeréis e intentaréis descubrir cual es el tema dominante en el poema. No olvideis copiar el poema y buscar una imagen:
Rima XXXI
Nuestra pasión fue untrágico sainete,
en cuya absurda fábula
lo cómico y lo grave confundidos
risas y llantos arrancan.
Pero fue lo peor de aquella historia
que, al fin de la jornada,
a ella le tocaron lágrimas y risas,
y a mí, sólo las lágrimas.
lunes, 28 de octubre de 2013
LA LITERATURA A L'EDAT MODERNA
Períde que comprèn desde la caiguda del constantinoble fins a la Revolució Francesa.
Al llarg d'aquests 3 segles es produeixen 3 grans moviments literaris i artistics:
1. Renaixament: L'home es converteix en el centre i veu la vida com una etapa que hem de disfrutar abans de la mort, per que la vida es breu i em de disfrutar el moment.
2. Barroc: L'home veu la vida de una manera pesimista i es veu abocat a la mort, destaquen el lèxic i sintàctic de la llengua i l'ús de la sàtira. Els temes que tracta es la fugacitat de la vida, el poder de diners...
3. Neoclassicime: Moviment intel·lectual que valora la raó i l'espèrit
Generes de la literatura popular: composicions poètiques que tenen una gran varietat de gèneres: els goigs, els romanços, les cançons de panderos...
SIGNES DE PUNTUACIÓ
EXERCICIS
DE
PUNTUACIÓ
Escriu tots els signes de puntuació que falten en aquests textos. Reescriu-los a sota correctament.
Exercici
1
Un
dia, cap al tard, va sentir que algú pujava l’escala. Coneixia els
passos de tots els qui venien a casa seva. Li bastava haver-los
sentits una vegada per poder endevinar sempre qui pujava a veure’l,
però mai no havia sentit aquella mena de trepig. "Algú que es deu
haver equivocat", va pensar, car ell vivia a l’últim pis. Però
immediatament va dir- se: "no, vénen ací, són els passos d’algú que
no ha vingut mai, però vénen aquí."
Exercici
2
...
A la tarda, l’aigua s’ensenyoria de la població de barraques i
en Josep, que tenia dots de cabdill, lluitava tenaçment. Tapava les
escletxes amb quitrà, i reforçava el sostre amb planxes metàl·liques
amb tot el que podia trobar que parés la pluja. Però la humitat
penetrava insidiosament i, aliant-se amb la terra, donava naixença a
un fang negrenc i fètid. -Veus?- digué don Albert, amb els ulls mig
closos. Sempre és igual, sempre... Les dones pul·lulaven pel barri, descalces, amb les cames brutes de fang fins als genolls. Es recollien
les faldilles amb un mà i dedicaven l’altra a les múltiples
feines imposades per una existència on tot escassejava, menys el
dolor i la misèria.
viernes, 25 de octubre de 2013
BARBARISMES
1.- Ara practicaràs amb els barbarismes. A continuació tens dos enllaços amb exercicis de correcció.
Activitat 1 barbarismes
D'aquesta activitat has de fer de l'apartat de BARBARISMES activitats 2, 3 i 4.
.jpg)
Activitat 2 barbarismes
viernes, 18 de octubre de 2013
La tardor
1.- Ens posam a fer feina.
La tardor ja està encetada, comença a fer fresca als dematins i vespres, els niguls es tenyeixen de rosa i començam a veure fulles caigudes per les voreres. Cerca dues imatges diferents però amb el mateix tema: la tardor. Posa'ls un nom i escriu davall de cadauna un breu comentari sobre el que et suggereixen.
parc en tardor
Fulles seques
martes, 15 de octubre de 2013
jueves, 20 de junio de 2013
Feina per a avui divendres!
1. Cerca informació sobre Joan Salvat-Papasseit, poeta i narrador. Fés una entrada al teu blog personal explicant la seva vida i la seva obra.
2. Comenta, al teu blog en una nova entrada, el poema Sota el meu llavi i el seu de Joan Salvat-Papasseit:
SOTA EL MEU LLAVI EL SEU
Sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa,
la seda dels seus rulls com el pecat més dolç
-i l'espatlla ben nua
ben blanca
l'ombra corba
incitant
de l'esguard:
encara un altre bes
un altre
un altre
-quin perfum de magnòlia el seu pit odorant!
Joan Salvat-Papasseit
A. Quin és el primer vers en què el poeta ens fa evident el tema del poema?En el darrer
B. Sintetitza en una frase l'assumpte del poema "Sota el meu llavi i el seu".
3. Fés la recomanació d'una bona pel·lícula als teus companys de classe. Pensa que entre altres coses els has de dir:
-El títol, original i en català;
-El nom del director;
-Els principals actors i actrius;
-El tipus de film;
-La música, de qui és;
-L'argument, sense contar el final;
-Els dos o tres principals motius pels quals els hi recomanaries; per la història que conta, per la fotografia, pels paisatges que s'hi veuen, pels efectes especials, etc.
Va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacta.Conegut com a poeta d'avantguarda, va tenir també una prolífica activitat com a redactor d'articles de crítica social en castellà i català simpatitzant amb els corrents anarquistes i socialistes de l'època. El seu estil enèrgic i impulsiu contrasta amb una vida d'obligada rutina i repós deguts als problemes de salut. Va morir de tuberculosi als trenta anys, deixant una obra que durant dècades va ser poc coneguda.
2. Comenta, al teu blog en una nova entrada, el poema Sota el meu llavi i el seu de Joan Salvat-Papasseit:
SOTA EL MEU LLAVI EL SEU
Sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa,
la seda dels seus rulls com el pecat més dolç
-i l'espatlla ben nua
ben blanca
l'ombra corba
incitant
de l'esguard:
encara un altre bes
un altre
un altre
-quin perfum de magnòlia el seu pit odorant!
Joan Salvat-Papasseit
A. Quin és el primer vers en què el poeta ens fa evident el tema del poema?En el darrer
B. Sintetitza en una frase l'assumpte del poema "Sota el meu llavi i el seu".
-El títol, original i en català;
-El nom del director;
-Els principals actors i actrius;
-El tipus de film;
-La música, de qui és;
-L'argument, sense contar el final;
-Els dos o tres principals motius pels quals els hi recomanaries; per la història que conta, per la fotografia, pels paisatges que s'hi veuen, pels efectes especials, etc.
Siempre a tu lado.
titol:Sempre al teu costat
nom del director: Lasse Hallstrom
principals actors: el ca
argument: un home es troba un ca i ell sel vol quedar pero la seva dona no ho vol, i com pasa un pareell de dies i ell encara el te a caseva la seva dona decideix que si que sel pot quedar ie l ca es converteis el seu millor amic per tota la vida.
Vos recomano aquesta pelicula perque es bonisima!
L'ADJECTIU
1. Ve a la següent pàgina i fes els exercicis d'autocorrecció sobre l'ADJECTIU:
http://enxaneta.info/activitats/adjectiu-masculi/22
2. Parells de noms contrastats pel gènere:
Per a cada nom, fes dos frases, una amb el nom en masculí i l’altra amb el nom en femení.
• pudor - La classe feia pudor -la nina feia pudor
• salut- Aquell ca esta molt bé de salut -Aquella dona tenia una salut pèsima
• son- Ell té molta son - Ella ahir vaig dormir poc, pertant té son
• terra - El nin es va asseure enterra -La terra es molt gran
• vocal- Ell tenia unes cordes vocals grosses -Les vocals son 5
• guia- El guia d'aquella excursio era molt guapo -La guia cherrra varis idiomes
• llum -Aquell foc feia molta llum
• orde (o ordre)-En aquella habitació i havia molt de orde -Ell li va mandar una ordre
• part -Aquesta part de la pel·lícila es la mes guapa -El part d'aquella dona fa ser complicat.
• pols- Aquell home despues de fer ferina estava fet pols -Aquella capsa tenia molta pols
• canal -El canal de l'aigua estaba brut
• clau- La clau de la casa era gran
Llegeix aquesta narració amb sentiments intensos. "Por"
Si això què has dit és cert, tinc por. Però no una por qualsevol. És una por d’animalet acorralat, sense rumb, que em fa tremolar com una febrada i bategar el cor en un exercici suïcida que em rebentarà les parets de la vida. No sé en quin cantó del camí em vas trobar, ni recorde amb quins ulls d’astorament et vaig mirar, ni quin miracle vaig desitjar per fugir de les teues mans. Jo no vull que m’estimes ara, precisament ara. Ara que he llaurat el meu espai de solitud inabastable i que he amuntegat maons de vidre gelat al meu voltant perquè no puguen esclafir els murs amb el caliu que degotegen les tendreses. Ara no, que sé el que duren les roses. Ara, justament ara, que ja m’havia conformat amb una estima petita, un sucret, un embast... Jo ja no et feia meua. M’havia tret de sobre la teua empremta, a arraps i mossegades. I mira’m ara l’ànima, plena de senyals de verola, dels petits estralls que configuren la geografia de l’oblit. Encara em vibra la pell amb el cop sec del teu comiat. Encara em recorde assegut davant l’espill, dibuixant una conclusió que em capigués en la doble ratlla del quadern, com una acurada cal•ligrafia on pogués llegir-se que allò nostre fou un amor petit, insignificant, una joguina, el passatger d’un tren aturat. I ara vens tu i em dius que encara m’estimes. I tot es converteix en un amor-allau, un amor-vent que va encenent les roselles en els camps, un amor-riu que deixa peixos d’argent a les vores, un amor-estiu que torna dolces totes les fruites... Tremole de por, sí. Perquè les teues paraules tèbies em regolfen de nou, envaint-me. Nosaltres hem acabat. Ja no m’és possible fer-te un lloc al meu llar de cendres escampades. Ves-te’n! Deixa’m! Què tinc por, perquè fins i tot aquesta freda actitud de dissidència és mentida...
Josep Manel Vidal
Penja al teu blog la narració "Por". Explica'n el contingut i diguès quines diferències trobes amb un text poètic.
Va de que ho deixen i al temps un vol tornal, pero l'alte li diu que ja no, ara esta molte tot soli que no vol tornar a la vida d'antes.
Com esta escritExercicis sobre el SUBSTANTIU
1 Canvia el gènere:
marquès - marquesa
mag - maga
ase - somera
deixeble - deixebla
ajudant - ajudanta
bruixot - bruixa
boc - cabra
vidu - vídua
pediatre - pediatra
hereu - hereva/hereua
comte - comtessa
orfe - òrfena
filòleg - filòloga
actor - actriu
2 Canvia el nombre:
desig - desitjos o desigs
europea - europees
reflex - reflexos
individu - individus
cinturons - cinturó
trossos - tros
cactus - cactus
baf - bafs (vapor) -prendre bafs
calç - calçs
índex - índexs
text - texts o textos
guants - guant
accés - accessos
llapis - llapis
gas - gasos
gos - gossos
3 Classifica pel que fa al gènere:
Variables:
àrbitre - àrbitra
estudiant - estudianta
poeta - poetessa
viatjant - viatjanta
Invariables:
el/la modista
el/la conserge
el/la boletaire
el/la dibuixant
el/la jove
el/la noble
4 Posa la forma de l'article:
seguir-li el corrent.
fes bullir els llegums.
tinc el costum d'anar...
sentir el senyal.
la resplendor de llum em va enlluernar.
els afòres de la ciutat són bonics.
m'agraden les postres de l'àvia.
has comprat el pebre?
M'han de fer una anàlisi de sang.
La Vall d'Aran és meravellosa.
5 Fes una frase amb cada un d'aquests noms:
Un editorial -article
una editorial - empresa
un ordre - no desordre
una ordre - de manar
el llum - l'aparell
la llum - del sol, claror
el fi - objectiu
la fi - acabament
el son - fer un son, trencar el son, son hipnòtic
la son - ganes de dormir
el vall - excavació, fossat
la vall - depressió entre muntanyes
6 escriu el singular:
fases - fase
anàlisis - una anàlisi
síntesis - síntesi
tisis - tisi (malaltia)
pantalons - pantaló
tobogans - tobogan
paràfrasis - paràfrasi
paraigües - paraigua
guants - guant
parèntesis - parèntesi
crisis - crisi
tesis - tesi
oasis - oasi
apendicitis - apendicitis
marquès - marquesa
mag - maga
ase - somera
deixeble - deixebla
ajudant - ajudanta
bruixot - bruixa
boc - cabra
vidu - vídua
pediatre - pediatra
hereu - hereva/hereua
comte - comtessa
orfe - òrfena
filòleg - filòloga
actor - actriu
2 Canvia el nombre:
desig - desitjos o desigs
europea - europees
reflex - reflexos
individu - individus
cinturons - cinturó
trossos - tros
cactus - cactus
baf - bafs (vapor) -prendre bafs
calç - calçs
índex - índexs
text - texts o textos
guants - guant
accés - accessos
llapis - llapis
gas - gasos
gos - gossos
3 Classifica pel que fa al gènere:
Variables:
àrbitre - àrbitra
estudiant - estudianta
poeta - poetessa
viatjant - viatjanta
Invariables:
el/la modista
el/la conserge
el/la boletaire
el/la dibuixant
el/la jove
el/la noble
4 Posa la forma de l'article:
seguir-li el corrent.
fes bullir els llegums.
tinc el costum d'anar...
sentir el senyal.
la resplendor de llum em va enlluernar.
els afòres de la ciutat són bonics.
m'agraden les postres de l'àvia.
has comprat el pebre?
M'han de fer una anàlisi de sang.
La Vall d'Aran és meravellosa.
5 Fes una frase amb cada un d'aquests noms:
Un editorial -article
una editorial - empresa
un ordre - no desordre
una ordre - de manar
el llum - l'aparell
la llum - del sol, claror
el fi - objectiu
la fi - acabament
el son - fer un son, trencar el son, son hipnòtic
la son - ganes de dormir
el vall - excavació, fossat
la vall - depressió entre muntanyes
6 escriu el singular:
fases - fase
anàlisis - una anàlisi
síntesis - síntesi
tisis - tisi (malaltia)
pantalons - pantaló
tobogans - tobogan
paràfrasis - paràfrasi
paraigües - paraigua
guants - guant
parèntesis - parèntesi
crisis - crisi
tesis - tesi
oasis - oasi
apendicitis - apendicitis
Explicació teòrica del substantiu-gènere
EL SUBSTANTIU-GÈNERE (EXPLICACIÓ TEÒRICA)
A) Generalment s'afegeix una -a al masculí
nét - neta
fillol - fillola
idoni - idonia
De vegades l'última consonant es modifica:
(p--ba) llop - lloba
(t--da) nebot - neboda
serf -
(s--ss) gos - gossa
(u--va) jueu -jueva
(l--l·la) Marcel - Marcel·la
B) Els substantius acabats en -e, -o, -u àtones solen fer el femení canviant aquestes vocals per -a:
pediatre - pediatra
alumne - alumna
monjo - monja
verro - verra
Andreu - Andrea
reu - rea
C) En alguns casos s'afegeix al masculí les terminacions -na, -ina, essa:
orfe - òrfena
cosí - cosina
heroi - heroina
Angel - Angela
tigre - tigressa
abat - abatessa
D) Alguns tenen unes terminacions pròpies:
(or--riu)
actor - actriu
emperador - emperatriu
(òleg--òloga)
sociòleg - sociòloga
filòleg - flilòloga
E) masculí a partir de femení:
bruixa - bruixot
dida - didot
F) Masculins i femenins amb arrel diferent:
amo - mestresa
marrà - marresa
ase - ase
boc - boca
gendre - nuera
cavall - yegua
G) De vegades la mateixa forma serveix per designar els dos gèneres:
acabats en:
(-aire) el/la cantaire
(-ista) el/la modista
(-cida) el/la parricida
(-ta) el/la gimnasta
altres d'una sola terminació, molts dels quals provenen d'adjectius:
noble
jove
salvatge
màrtir
conserge
el mar - la mar
un art - una art
el vessant - la vessant
H) Noms d'animals que són invariables:
el rossinyol mascle - el rossinyol femella
la sargantana mascle - la sargantana femella
I) Substantius que canvien de significat segons el gènere, fes una frase amb 5 de cada grup:
el canal (riu)
la canal (canonada, conducte)
un editorial (article)
una editorial (empresa)
el fi (objectiu)
la fi (finalitat)
el llum (aparell)
la llum (claror)
un ordre (contrari de desordre)
una ordre (manament)
el planeta (astre)
la planeta (destí d'una persona)
el son (dormida, fer un son)
la son (ganes de dormir)
el terra (sòl, paviment)
la terra (tots els altres sentits)
el clau (de clavar)
la clau (d'obrir i tancar)
el còlera (epidèmia)
la còlera (ira, ràbia)
el pols (batec)
la pols (partícules)
el pudor (modèstia)
la pudor (mala olor)
el vall (excavació, fossat)
la vall (depressió entre muntanyes)
J) Sovint s'usen malament:
Són masculins:
els afores
un anell
un aventatge
el compte
el corrent
el costum
el deute
el dupte
un escafandre
els espinacs
un estratagema
el front
el titella
un interviu
el llegum
el lleixiu
el marge
un ordre (religiós)
un orgue
el pebre
el pendent
el senyal
els tèrmits (insectes)
Són femenins:
una amargor
la claror
una esplendor
una olor
la remor
la resplendor
la suor
una allau
una anàlisi
una àgape (àpat d'amics)
una àncora
una au
una aroma
la cercavila
la dent
la marató
la nespra
les postres
la síncope (pèrdua de consciència; LIN pèrdua d'elements fonològics)
la síndrome
la sida
la frescor
A) Generalment s'afegeix una -a al masculí
nét - neta
fillol - fillola
idoni - idonia
De vegades l'última consonant es modifica:
(p--ba) llop - lloba
(t--da) nebot - neboda
serf -
(s--ss) gos - gossa
(u--va) jueu -jueva
(l--l·la) Marcel - Marcel·la
B) Els substantius acabats en -e, -o, -u àtones solen fer el femení canviant aquestes vocals per -a:
pediatre - pediatra
alumne - alumna
monjo - monja
verro - verra
Andreu - Andrea
reu - rea
C) En alguns casos s'afegeix al masculí les terminacions -na, -ina, essa:
orfe - òrfena
cosí - cosina
heroi - heroina
Angel - Angela
tigre - tigressa
abat - abatessa
D) Alguns tenen unes terminacions pròpies:
(or--riu)
actor - actriu
emperador - emperatriu
(òleg--òloga)
sociòleg - sociòloga
filòleg - flilòloga
E) masculí a partir de femení:
bruixa - bruixot
dida - didot
F) Masculins i femenins amb arrel diferent:
amo - mestresa
marrà - marresa
ase - ase
boc - boca
gendre - nuera
cavall - yegua
G) De vegades la mateixa forma serveix per designar els dos gèneres:
acabats en:
(-aire) el/la cantaire
(-ista) el/la modista
(-cida) el/la parricida
(-ta) el/la gimnasta
altres d'una sola terminació, molts dels quals provenen d'adjectius:
noble
jove
salvatge
màrtir
conserge
el mar - la mar
un art - una art
el vessant - la vessant
H) Noms d'animals que són invariables:
el rossinyol mascle - el rossinyol femella
la sargantana mascle - la sargantana femella
I) Substantius que canvien de significat segons el gènere, fes una frase amb 5 de cada grup:
el canal (riu)
la canal (canonada, conducte)
un editorial (article)
una editorial (empresa)
el fi (objectiu)
la fi (finalitat)
el llum (aparell)
la llum (claror)
un ordre (contrari de desordre)
una ordre (manament)
el planeta (astre)
la planeta (destí d'una persona)
el son (dormida, fer un son)
la son (ganes de dormir)
el terra (sòl, paviment)
la terra (tots els altres sentits)
el clau (de clavar)
la clau (d'obrir i tancar)
el còlera (epidèmia)
la còlera (ira, ràbia)
el pols (batec)
la pols (partícules)
el pudor (modèstia)
la pudor (mala olor)
el vall (excavació, fossat)
la vall (depressió entre muntanyes)
J) Sovint s'usen malament:
Són masculins:
els afores
un anell
un aventatge
el compte
el corrent
el costum
el deute
el dupte
un escafandre
els espinacs
un estratagema
el front
el titella
un interviu
el llegum
el lleixiu
el marge
un ordre (religiós)
un orgue
el pebre
el pendent
el senyal
els tèrmits (insectes)
Són femenins:
una amargor
la claror
una esplendor
una olor
la remor
la resplendor
la suor
una allau
una anàlisi
una àgape (àpat d'amics)
una àncora
una au
una aroma
la cercavila
la dent
la marató
la nespra
les postres
la síncope (pèrdua de consciència; LIN pèrdua d'elements fonològics)
la síndrome
la sida
la frescor
martes, 18 de junio de 2013
Energies renovables
1. Cerca infomació sobre el que són les energies renovables. En poses exemples amb imatges i n'expliques si n'empres alguna. No pots fer un "copiar i aferrar"
No empres ninguna.
cançons...
1. Escriu la lletra d'una cançó que t'agradi molt, adjunta'n l'enllaç perquè la poguem sentir i explica'n el sentit i per què t'agrada.
2. Explica si trobes que la tauromàquia s'hauria de prohibir i per què..
He esperado cien años
Pero por ti esperaría un millón mas
Nada me preparo para
El privilegio de ser tuyo
Si tan solo hubiera sentido el calor dentro de
De tu toque…
Si tan solo hubiera visto como sonríes cuando
Te sonrojas….
O como se curvan tus labios
Cuando te concentras lo suficiente
Hubiera sabido
Para que he estado viviendo durante todo este tiempo
Hubiera sabido para que estaba viviendo
Tu amor es mi vuelta de pagina
Solo permanecen las palabras dulces
Cada beso es una línea cursiva
Cada toque es una frase redefinida
Renuncio a quien he sido
Por ti
Nada me hace más fuerte
Que tu frágil corazón
Si por lo menos hubiera sentido como se siente ser tuyo
Hubiera sabido
Para que he estado viviendo durante todo este tiempo
Hubiera sabido para que estaba viviendo
Estamos sujetos
A la historia que tenemos que contar
Cuando te vi
Bueno, supe que la contaríamos bien
Con el susurro
Nosotros domaremos las escenas viciosas
Como una pluma
Poniendo a los reinos de rodillas.
Aquesta canço m'agrada molt, la lletra m'encanta.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)