Em fa il·lusió fer aquestra entrada ja que parlarà sobre un terme perseguit per cada persona que habita aquest món i l'objectiu final del fet d'existir. A més, en parlaré de manera totalment subjectiva.
Al llarg de les nostres vides anam perseguint aquest "fantasma" que anomenam felicitat. Reb aquest nom, no en un sentit pejoratiu, sinó perquè ningú no se l'ha trobat mai de cara, perquè la seva presència només hi és per a alguns i perquè apareix i desapareix sense explicació.
Hi ha persones que malgasten les seves vides en una recerca constant i estèril de la felicitat com estat gairebé permanent, amb la il·lusió quimèrica que algun dia la trobaran. Però la felicitat és, normalment, una situació passatgera que desapareix a la mínima sense avisar. A més, moltes de vegades la felicitat és confosa amb l'eufòria, manifestació exagerada de joia, de satisfacció i d'alegria, que sol durar poquet i no sol ser del tot real.
Al llarg dels anys una de les preguntes recurrents que et sols i te solen fer és: -Ets feliç? Aquesta pregunta sol ser difícil de respondre, la resposta més adequada tal vegada seria a través d'una interrogació retòrica: -Qui sap? Però amb el pas del temps i, amb la maduració com a persones que això suposa, et vas adonant que la felicitat són aquells petits moments diaris i quotidianis que et donen tranquil·litat i et fan sentir bé. Aquesta felicitat s'ha de cercar perquè és difícil saber valorar les petites coses del dia a dia.
Evidentment, el que és felicitat per a uns, no ho és per a altres, i això fa que en el món hi hagi persones felices i persones infelices de per vida. Una persona pot ser infeliç tota la seva vida a causa del seu caràcter o d'haver rebut una mala educació. Una persona inconformista, envejosa, capriciosa, venjativa, rencorosa, orgullosa, incapaç de valorar els petits detalls, necessitada de viure experiències intenses, pot no arribar a trobar mai aquest bell camí. I dic camí perquè és el que primer s'ha de trobar, una vegada trobat, s'ha de saber seguir i valorar el que ens hi anam trobant, com aquell camí cap a Ítaca en el qual és més important aquest camí que no l'arribada a l'illa.
També hi ha persones a qui la vida posa a prova, una vegada rera una altra, amb dificultats greus i això pot ser motiu d'infelicitat. Però pens que l'actitud d'aquesta persona i la manera de viure les coses pot fer-la més feliç que no una altra a qui la vida li ho hagi posat tot molt fàcil. L'important no és el fet de viure una vida sense problemes ni dificultats, sinó la manera de viure aquests problemes i de superar els obstacles que vagin sorgint. I és bo estar preparat, perquè en sorgiran de problemes, i precisament aquests seran els responsables de fer-nos valorar els moments en que tot va bé.
Què és per a mi la felicitat? La felicitat la puc trobar en el meu dia a dia perquè a mi el que més em fa feliç són les seves petites coses: Anar a fer un cafè amb un amic o amiga, el somriure del meu fill, compartir un bon àpat amb el meu marit, beure una copa de vi, passejar per un lloc tranquil, veure una estona la tele després de sopar, llegir un llibre interessant, escoltant un poc de música de la que m'agrada, anar a cercar el nin a l'escoleta, rebre abraçades de la meva família, una dutxa d'aigua calenteta, escoltar la gent, parlar amb la gent, cuidar els meus... La llista podria seguir de manera indefinida. Moltes d'aquestes coses les puc trobar diàriament i això ajuda a endolcir la meva existència i a fer-la més feliç.
Evidentment, aquesta felicitat del dia a dia no és el mateix que la felicitat que sentim quan ens passen coses fora de mida com tenir un fill, treure una carrera, aprovar unes oposicions, muntar el teu propi negoci i que funcioni, partir de viatge, guanyar algun premi... Però, precisament, serà més feliç aquella persona que no necessiti d'aquestes grans coses, o d'altres, per sentir-s'hi. S'ha de saber trobar un equilibri i aspirar a n'aquelles coses que podem arribar a aconseguir.
Finalment podria dir que per ser feliços...
La persona que es considera feliç sap que la desgràcia és una possibilitat, mentre que la felicitat és una elecció. Si apostem perquè en la nostra vida hi siguin presents el màxim de moments feliços possibles, ens anirà bé:
Acceptar-nos com som i confiar en nosaltres mateixos.
- Una actitud positiva davant la vida.
- Habilitats socials i de comunicació.
- Afrontar amb realisme i bona actitud cada situació en què ens trobem.
- Expressar i viure els nostres sentiments i les emocions.
- Consciència de viure i gaudir de cada instant.
- Ganes dejugar, riure, descobrir i transgredir alguns límits del que és convencional.
- Alegrar-nos amb el que tenim i entusiasmar-nos en projectes nous.
- Estar orgullosos de nosaltres i del que hem estat capaços d'aconseguir.
- Cuidar-nos, valorar-nos i apassionar-nos amb l'aventura de viure.
Au idò, a ser feliços!
Antònia Lladonet
1. Fes un resum d'aquest text.
2. Quin és el tema principal?
3. A quines conclusions s'arriba en el text?
4. Segons el text, què és la felicitat? Com es pot ser feliç?
5. Et consideres feliç? Argumenta la teva resposta.
2.El tema principal es ser feliços perquè amb poca cosa que tinga ho podem ser molt feliços.
3.Que tothom pot ser feliç. que tothom ho a de ser.
4.felicitat del dia a dia no és el mateix que la felicitat que sentim quan ens passen coses fora de mida com
5.si amb consider feliç perquè tot el que vull el tenc i soc mes feliç cuan veig a la meva mare contenta perquè per jo es lo millor de la meva vida
