viernes, 9 de noviembre de 2012

Les figures retòriques



                                 

   
           Cerca informació sobre les figures retòriquessegüents: metàfora, comparació, personificació,al·literació, apòstrofe i encavallament. Posa un exemple de cada un en poemes. També explica què són.

  
Metàfora: és un dels recursos literaris més importants. Es basa en la identificació de dos termes: un de real i un que apareix al text. Aquesta identificació es basa en característiques comunes que fan que el lector pugui reconstruir un terme en llegir l'altre. És semblant a la comparació, però en la comparació apareixen tots dos termes i es diu el que tenen en comú, mentre que a la metàfora hi ha una substitució total entre paraules o expressions.

Comparació: és un recurs literari consistent en posar de relleu les semblances entre dos referents, de manera que es destaquin qualitats no evidents o bé es dugui a terme una descripció més gràfica i clara, com es veu a "És rodó com una pilota". A diferència de la metàfora, on l'element real no apareix i només està present allò comparat, en la comparació apareixen tots dos elements, sovint units per algun signe lingüístic ("com"). S'usa en literatura i arts visuals com a recurs estètic i en l'argumentació per il·lustrar el propi punt de vista.

Personficació prosopopeia: és una figura retòrica que consisteix a atribuir qualitats humanes a éssers no racionals, objectes, fenòmens naturals...
Apostrofe: és un recurs literari consistent en dirigir-se cap a una entitat no animada o abstracta, per exemple "Oh, sol, escolta'm!". A diferència de la personificació, l'apòstrofe considera aquesta entitat com a vocatiu, és a dir, com a possible destinatari del discurs literari. Sovint va acompanyada d'una exclamació o mecanisme per denotar èmfasi, incloent-hi interjeccions.

Encavallament
: produeix quan la pausa oral d'un vers no coincideix amb la pausa mètrica d'un punt, coma, etc. Un exemple el podem trobar en aquest fragment d'un poema de Josep Maria Lopez

Cenicientas: poesia jove per a les joves




Encara existeixen les ventafocs? Hi ha moltes versions actualitzades, poemes que destrueixen la tipologia de  nina guapa, pobra, que espera i aconsegueix el seu príncep blau, guapo i ric. Llegiu el poema de Raul Vacas i  a veure què et sembla. 

Cenicientas

A las muchachas rubias de los cuentos
que huyeron del amor sin hacer ruido
les hablaré del pájaro sin nido
que odia las migas de los sentimientos.

A las muchachas de ojos cenicientos
y el corazón cuché, mudo y partido,
les hablaré de un reino prometido
donde las vírgenes tienen descuentos.

Y a las muchachas que hablan de los hombres
en los servicios de las discotecas,
a las que empolvan tristes su retrato

y hacen quinielas con los nombres
de príncipes con gafas y con pecas

1. Explica el conte de la Ventafocs i incorpora imatges. 
Era una joven que vivia con su madrastra i sus hermanas la tratavan como una criada,un dia la invitaron a un evento importante i la cenicienta tenia una hada madrina que le dijo que ella le daria el vestido la calabaza... pero que a las 12 tenia que estar en casa porque sino el echizo se desaria. La cenicienta se puso a bailar con el principe se icieron las 12 i cenicienta salio a correr i se le callo un zapato i el princime no paro de buscar a la dueña de ese zapato para casarse con ella.
                                       

2. Fes un resum del poema de Raul Vacas.
Que las princesas siempre buscan su principe azul.
3. Analitza'n la forma, mètrica, núm. versos i rima.
2 estrofas de 4 versos, 1 de 3 versos y 1 verso,  tiene 13 versos i es asonante
4. Explica les diferència existents entre el conte popular i el poema.
Que el cuento de verdad hace buscar a la cenicienta i en el poema es la chica que busca al principe.

  1.Era una joven que vivia con su madrastra i sus hermanas la tratavan como una criada,un dia la invitaron a un evento importante i la cenicienta tenia una hada madrina que le dijo que ella le daria el vestido la calabaza... pero que a las 12 tenia que estar en casa porque sino el echizo se desaria. La cenicienta se puso a bailar con el principe se icieron las 12 i cenicienta salio a correr i se le callo un zapato i el princime no paro de buscar a la dueña de ese zapato para casarse con ella.

 2.Que las princesas siempre buscan su principe azul.
 3.2 estrofas de 4 versos, 1 de 3 versos y 1 verso,  tiene 13 versos i es asonante

 4.Que el cuento de verdad hace buscar a la cenicienta      i en el poema es la chica que busca al principe.

jueves, 8 de noviembre de 2012

El camí cap a la felicitat, inabastable?


         Em fa il·lusió fer aquestra entrada ja que parlarà sobre un terme perseguit per cada persona que habita aquest món i l'objectiu final del fet d'existir. A més, en parlaré de manera totalment subjectiva. 
          
         Al llarg de les nostres vides anam perseguint aquest "fantasma" que anomenam felicitat. Reb aquest nom, no en un sentit pejoratiu, sinó perquè ningú no se l'ha trobat mai de cara, perquè la seva presència només hi és per a alguns i perquè apareix i desapareix sense explicació.

        Hi ha persones que malgasten les seves vides en una recerca constant i estèril de la felicitat com estat gairebé permanent, amb la il·lusió quimèrica que algun dia la trobaran. Però la felicitat és, normalment, una situació passatgera que desapareix a la mínima sense avisar. A més, moltes de vegades la felicitat és confosa amb l'eufòria, manifestació exagerada de joia, de satisfacció i d'alegria, que sol durar poquet i no sol ser del tot real. 
           Al llarg dels anys una de les preguntes recurrents que et sols  i te solen fer és: -Ets feliç? Aquesta pregunta sol ser difícil de respondre, la resposta més adequada tal vegada seria a través d'una interrogació retòrica: -Qui sap?  Però amb el pas del temps i, amb la maduració com a persones que això suposa, et vas adonant que la felicitat són aquells petits moments diaris i quotidianis que et donen tranquil·litat i et fan sentir bé. Aquesta felicitat s'ha de cercar perquè és difícil saber valorar les petites coses del dia a dia. 

           Evidentment, el que és felicitat per a uns, no ho és per a altres, i això fa que en el món hi hagi persones     felices i persones infelices de per vida. Una persona pot ser infeliç tota la seva vida a causa del seu caràcter o d'haver rebut una mala educació. Una persona inconformista, envejosa, capriciosa, venjativa, rencorosa, orgullosa, incapaç de valorar els petits detalls,  necessitada de viure experiències intenses, pot no arribar a trobar mai aquest bell camí. I dic camí perquè és el que primer s'ha de trobar, una vegada trobat, s'ha de saber seguir i valorar el que ens hi anam trobant, com aquell camí cap a Ítaca en el qual és més important aquest camí que no l'arribada a l'illa. 

         També  hi ha persones a qui la vida posa a prova, una vegada rera una altra, amb dificultats greus i això pot ser motiu d'infelicitat. Però pens que l'actitud d'aquesta persona i  la manera de viure les coses pot fer-la més feliç que no una altra a qui la vida li ho hagi posat tot molt fàcil. L'important no és el fet de viure una vida sense problemes ni dificultats, sinó la manera de viure aquests problemes i de superar els obstacles que vagin sorgint. I és bo estar preparat, perquè en sorgiran de problemes, i precisament aquests seran els responsables de fer-nos valorar els moments en que tot va bé.

        Què és per a mi la felicitat? La felicitat la puc trobar en el meu dia a dia perquè a mi el que més em fa feliç són les seves petites coses: Anar a fer un cafè amb un amic o amiga, el somriure del meu fill, compartir un bon àpat amb el meu marit, beure una copa de vi, passejar per un lloc tranquil, veure una estona la tele després de sopar, llegir un llibre interessant, escoltant un poc de música de la que m'agrada, anar a cercar el nin a l'escoleta, rebre abraçades de la meva família, una dutxa d'aigua calenteta, escoltar la gent, parlar amb la gent, cuidar els meus... La llista podria seguir de manera indefinida. Moltes d'aquestes coses les puc trobar diàriament i això ajuda a endolcir la meva existència i a fer-la més feliç.

         Evidentment, aquesta felicitat del dia a dia no és el mateix que la felicitat que sentim quan ens passen coses fora de mida com tenir un fill, treure una carrera, aprovar unes oposicions, muntar el teu propi negoci i que funcioni, partir de viatge, guanyar algun premi... Però, precisament, serà més feliç aquella persona que no necessiti d'aquestes grans coses, o d'altres, per sentir-s'hi. S'ha de saber trobar un equilibri i  aspirar a n'aquelles coses que podem arribar a aconseguir.

          Finalment podria dir que per ser feliços...

La persona que es considera feliç sap que la desgràcia és una possibilitat, mentre que la felicitat és una elecció. Si apostem perquè en la nostra vida hi siguin presents el màxim de moments feliços possibles, ens anirà bé:

Acceptar-nos com som i confiar en nosaltres mateixos.

  • Una actitud positiva davant la vida.
  • Habilitats socials i de comunicació.
  • Afrontar amb realisme i bona actitud cada situació en què ens trobem.
  • Expressar i viure els nostres sentiments i les emocions.
  • Consciència de viure i gaudir de cada instant.
  • Ganes dejugar, riure, descobrir i transgredir alguns límits del que és convencional.
  • Alegrar-nos amb el que tenim i entusiasmar-nos en projectes nous.
  • Estar orgullosos de nosaltres i del que hem estat capaços d'aconseguir.
  • Cuidar-nos, valorar-nos i apassionar-nos amb l'aventura de viure.
                 
           Au idò, a ser feliços! 
                         
                                                                     Antònia Lladonet
1. Fes un resum d'aquest text. 
 
2. Quin és el tema principal?

3. A quines conclusions s'arriba en el text?

4. Segons el text, què és la felicitat? Com es pot ser feliç?

5. Et consideres feliç? Argumenta la teva resposta.

  2.El tema principal es ser feliços  perquè amb poca cosa que tinga ho podem ser molt feliços. 
  3.Que tothom pot ser feliç. que tothom ho a de ser.
  4.felicitat del dia a dia no és el mateix que la felicitat que sentim quan ens passen coses fora de mida com
  5.si amb consider feliç perquè tot el que vull el tenc i soc mes feliç cuan veig             a la meva mare contenta perquè per jo es lo millor de la meva vida

Un poc de ciències socials


                                                                    Clima polar

              Respon les preguntes següents:

              1. Escriu el nom de les principals formes de relleu.

              2. Què són les plaques tectòniques? 

              3. Explica quin tipus de relleu afavoreix la vida de les persones i per què.

              4. Què és el cicle de l'aigua?

              5. Quines són les fonts d'aigua dolça més important?

              6. Explica els climes càlids, els temperats i els freds.

   1.Muntaña: elevació important de terreny i de gran pendent,
Turó: muntanya de poca altitud,
Serra: grup de muntanyes,
Serralada: gran grup de muntanyes,
Altiplà: extenses superficies planes o poc inclinades situades a certa altitud,
Despressió: àrea enfonsada,mès o menys extensa,
Plana:gran superficie plana.
 2.L'escorsa terrestre està formada per plaques que es desplacen molt lentament.Quan xoquen,se separen o se superpones canvien l'asperte del relleu de la terra.
  3.En àrees planes, terrenys menys muntanyosos dificulten les comunicacions i l'agricultura.
  4.Les aigues estan en circulacio permanent.
  5.Rius, llacs i dipòsits subterranis.
  6.Climes càlids: temperatura mitjana del es mes mes més fred es de 18 graus
            -El clima equatorial: més calor i més pluges.
            -El clima topical: més calor menys pluges.
            -El clima desertic: més calor menys pluges.
Climes temperat ni molt fred ni molta calor.
            -Clima mediterrani:Hiverns suaus i estius càlids
            -Clima oceànic: temperatures suaus i precipitacions abundants durant tot lany
            -Clima continental:hiverns molt freds  i estius molt càlids
Climes freds 
 
            -Clima polar temperatures mes baixes de la terra
            -Clima de muntanya:molt freds i moltes precipitacions.


viernes, 26 de octubre de 2012

La igualtat entre les persones



 




               1. Fes un escrit d'una pàgina sobre la IGUALTAT entre les persones. Cerca imatges que la representin.

               2. Cerca un conte popular, el penges al teu blog i l'expliques. També l'has d'acompanyar d'un parell d'imatges.


 1.L'igualtat es el fet de tenir el matix dret, poder obtar a les mateixes opcions, als mateixs somnis, poder fer el mateix, per exemple entre homes i dones poder tenir el mateix traball i que esn paguin igual, poder obtenir els mateixos estudis, perque els nins del tercer món han de tenir el mateix dret a l'educacció que noltros, etc.


2. Hi havia una vegada un llenyataire molt amable que vivia a les muntanyes d'un poble perdut de Corea del Sud. Un dia, un cérvol es va apropar a ell mentre tallava llenya. El cérvol va demanar a l'home que l'ocultés dels caçadors. Aquest el va ajudar encantat, i el cérvol va poder salvar-se. I per això el cérvol, que se sentia en deute amb el llenyataire, va dir:

- Si vas al bosc que s'amaga en aquella vessant d'allà- va dir mentre assenyalava amb el cap cap al que semblava l'infinit- trobaràs a una bonica fada, doncs les fades es banyen tots els dies en aquests rius. Si agafes la seva túnica, la fada no serà capaç de tornar al cel. Llavors, casa't amb ella. Però atenció, no has de retornar-li la túnica fins que tinguis tres fills amb ella. És sabut per tots que si tens tres fills amb un fada, mai més podrà tornar al cel.- i de sobte el cérvol va desaparèixer d'entre les muntanyes.

Aquella nit, el llenyataire va robar la túnica a la fada. Uns minuts més tard, totes les fades van volar cap al cel excepte una, aquella que havia perdut la seva túnica. El llenyataire li va dir que només li retornaria si tenia tres fills amb ell.
Van tornar al poble, es van casar i van tenir dos fills. Un dia la fada va trencar a plorar, i li va pregar al seu marit que li retornés la seva desgastada túnica. L'home, trist per veure-la plorar, li retornà. Llavors, la fada va tornar cap al cel amb els seus dos fills als braços, i el llenyataire es va quedar estupefacte mentre mirava com s'allunyaven.
Un dia, com l'home trobava a faltar a la seva família, li va explicar la seva història al seu amic el cérvol, i aquest li va dir:

- No et preocupis, pots escalar la muntanya de nou. Darrere del bosc trobaràs un gran cullerot. Ningú ho sap, però si t'hi puges, et portarà cap al cel. Així podràs veure a la teva família.

I així va ser durant quatre dies, fins que el llenyataire li va dir a la seva dona que volia veure a la seva mare. Ella llavors va contestar que podia baixar al poble muntant en el seu cavall alat Pegàs, però que no havia de separar-se ni baixar d'ell. L'endemà, el llenyataire va muntar al cavall i van baixar fins al poble. Allí va trobar a la seva mare, i estava molt feliç. La seva mare, en veure-ho tan esgotat, li va donar un bol de llegums perquè mengés alguna cosa. Per menjar millor, el llenyataire va desmuntar al cavall, i aquest espantat va sortir volant cap al cel sense l'home, que li cridava: “Sisplau, t'ho prego, no te'n vagis! Torna!” Però el cavall mai més va tornar a buscar-lo, ni la seva dona, ni els seus fills.
Quan un dia va parlar amb el seu amic el cérvol, aquest li va dir:

- Amic meu, ets molt amable, però el teu pecat ha estat no valorar el que tens. Has desitjat tenir-ho tot, ho has pres per la força, i després t'has arriscat a perdre-ho. Tot allò que s'aconsegueix per la força i per egoisme, té un final tan trist com aquest.



jueves, 25 de octubre de 2012

Un cucurutxo de castanyes calentes amb papers de poesia. Bona Castanyada poètica!



Estem en plena tardor i el fred que comença a notar-se en porta a pensar en les castanyes torrades, calentetes. Que bones! Aquí teniu aquesta cançoneta, de Lola Casas, del seu llibre Anem de festa.
Bona Castanyada a tots i totes!

Castanyada 
-cançó per anar a collir castanyes-
(Lola Casas)
Anem al bosc
Qui vol venir?
Sortirem
de bon matí!
Collirem
moltes castanyes
de jaqueta punxeguda.
Compte!
No siguem descuidats
O els dits
ens deixaran
Macats!
Tornem del bosc.
Venim corrents.
Els cistells
ja són ben plens.
Ja som a casa.
Estem contents!




                      1. Explica el poema sobre les castanyes que tens aquí dalt.

                      2. T'agraden les castanyes? Torrades o sense torrar? Inventa't una recepta de cuina que es pugui acompanyar de castanyes.

                      3. Descriu la classe on estàs ara mateix.

1. Significa que has de tenir compte al collir les castanyes.
 2. si m'agraden molt. Estan millor torra0des.
 

Ingredients (per 6 persones)

 ½ quilo de costella de porc
½ quilo de salsitxes
½ quilo de carn picada
½ quilo de castanyes seques
1 ceba
2 tomàquets madurs
2 grans d’all
un brot de julivert
una llesca de pa sec
farina, una mica de llet

Elaboració


Posarem les castanyes en remull tota la nit amb aigua freda, les rentarem i les posarem a coure a foc baix amb una cassola tapada almenys dues hores.
En una cassola fregirem el costella i les salsitxes, ho reservarem i amb el mateix oli farem el sofregit, tallant la ceba molt petita. Quan quedi rossa hi afegirem els tomàquets ratllats fins que quedi ben confitat, hi afegirem el costella, les salsitxes, un got d’aigua, ho salem i ho deixarem coure deu minuts més.
Posarem la llesca de pa a estovar amb la llet, picarem els dos grans d’all i el julivert al morter. Escorrerem el pa i també ho picarem, fins que quedi lligat. Ho afegirem a la carn picada amb un pols de sal i un pols de pebre, ho barrejarem i fem unes mandonguilles que enfarinarem i fregirem. Les afegirem a la cassola amb el costella i les salsitxes i també i afegirem les castanyes ho provarem de sal, i si cal hi afegim una mica més d’aigua i ho deixem coure de 15 a 20 minuts més. Els ingredients de aquet plat a pagès feien servir el porc confitat de la matança que es guardava amb greix per la temporada .

3.Estic ala classe de ASL amb l'ordinador fent un treball de blog