Els diferents conceptes sobre la família

                         1. Resumeix el text Els diferents conceptes sobre la família.

El concepte de familia ja esta sobre valorat, hi ha moltes families amb distints tipus de forma de veure la vida, hi ha falimies que ja son mes moderne, hi haltres que estan basats a la antiga.

                         2. Fes un comentari personal sobre l'escrit. Què en penses? Creus que un infant és més feliç en una família tradicional? Raona la teva resposta. Penso que un infant es feliç estigui en la família que estigui mentre li donin una bona educació i amor

                         3. Creus que el lloc on es viu influeix en tenir un tipus de família o un altre? (Barri, ciutat, país...). Argumenta la teva resposta. 

Si, ja que tenen constums diferents, pero mentre sempre hi hagi educació a la familia hi haura coses que n cambiarn

                         4. Exposa quin és el teu ideal de família i explica per què.

 No tinc un ideal de familia, mes igual si la familia es d'una cultura o d'una altra, o si ets adoptat, o qualsevol cosa d'aquixes que li molestaria a un altre.

 

          Els diferents conceptes sobre la família

 Darrerament el concepte de família ha esdevingut objecte de polèmica, amb molta presència als mitjans de comunicació i opinions i manifestacions de signe oposat.

Un dels últims episodis d'aquesta polèmica va escaure's el 27 de gener de 2008, arran d'un acte al Palau de Congressos de Barcelona que aplegà cinc mil assistents en defensa de la dita família tradicional, acte contestat fora del recinte per un grup que cridava consignes en favor de la llibertat sexual, del matrimonis homosexuals i del dret d'avortament.

Promogut per algunes entitats cristianes, l'aplec del Palau de Congressos no va estalviar crítiques als governs català i espanyol, similars a les expressades en la manifestació feta a Madrid el mes de desembre de l'any passat en favor de la família cristiana (l'havia convocat l'arquebisbat d'aquella ciutat). Tots dos actes compartien una mateixa idea de fons: que els poders públics volen arraconar la família tradicional, segons que es desprèn de la llei que regula el matrimoni homosexual, de la que agilita el divorci i de l'assignatura d'educació sobre ciutadania...

Contra aquesta idea, hom argumenta que hi ha models familiars diversos, i que el reconeixement legal d'aquesta diversitat no va contra ningú, sinó que es limita a tenir en compte la pluralitat de fet de la societat.

De la família a les famílies

 Les dades de l'IDESCAT il·lustren la diversitat de models familiars.Sigui com sigui, el cas és que la diversitat de models familiars és inqüestionable. La família tradicional, de pares casats amb fills, continua predominant, però és contrarestada per la proliferació de llars unipersonals, famílies monoparentals (pare o mare amb fills), parelles de fet, parelles sense fills, unions homosexuals, llars compartides... Segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT), durant el període 1991-2001 les parelles de fet van passar del 4,48% al 8,68%; les llars unipersonals, del 13,59% al 20,93%; les llars monoparentals, del 8,18% al 8,47%; les parelles sense fills, del 20,88% al 22,41%; en canvi, les famílies amb fills van passar del 52,11% al 40,95%.

El cas de Barcelona...

 El 2001 les llars barcelonines de famílies amb fills sumaven el 30%.Aquesta tendència a la baixa de la família tradicional és més accentuada a Barcelona, segons l'estudi 'Evolució i tendències de les llars, les famílies i les persones a la ciutat de Barcelona'. El 2001 les llars barcelonines de famílies amb fills sumaven poc més del 30%, tan sols quatre punts més que no les llars unipersonals, les que més havien augmentat d'ençà del 1991. Les parelles sense fills ranejaven el 20%; les mares amb fills eren el 7,65%; i els pares amb fills, l'1,49%.

...i, especialment, d'alguns barris

Les llars unipersonals són les primeres a la Ciutat Vella, Gràcia i l'Eixample.Més encara: les llars unipersonals superaven les de pares amb fills als districtes de la Ciutat Vella, Gràcia i l'Eixample, amb percentatges de més del 30% en tots tres casos. L'estudi també exposa que el 2002 els casaments civils van ultrapassar els casaments religiosos, fet general a Catalunya dos anys més tard (el 2004 el 60% dels casaments de Barcelona foren civils).

Dites populars i refranys del sol

Comenta quinze dels trenta-tres refranys sobre el sol que tens a continuació, explica el seu contingut i diguès per què t'han cridat l'atenció. 

Sembla que per fi el sol comença a prendre possessió del temps (ganes tenim) i que la primavera campi realment per tot arreu. Després d'aquest llarg hivern necessitam ja l'escalfor del sol. Per a donar-li la benvinguda, he seleccionat un grapat de dites i refranys d'aquest astre.
Dites populars i refranys del sol

Aigua de juliol encén el sol
Al juliol, trau les garbes al sol
Al mes de Juliol, a l'era hi fa bon sol
Bon sol per Sant Jordi i Sant Marc i podràs veure el vi a raig
Corona de sol mulla els pastors, corona de lluna pastors eixuga
Crema més el sol d'Abril que el de tot l'estiuDel sol d'hivern i de núvols d'estiu, enganyats eixiu
El sol de març porta refredats
El sol de juny estalvia llum
El sol de Març es nota set anys a la cara
El sol ha sortit i ha fet cluc, no pensis, pagès, en res d'eixut
El sol, a l'hivern enmadrat, es lleva tard i s'acotxa aviat
En presència del sol, poca llum és gresol
Hivern molt assolellat, estiu molt ventat
Pel Juny, molt sol i molta son
Pel juliol, pobres dels que estan al sol
Per l’advent, posa’t al sol i guarda’t del vent
Per l’Octubre, fuig de l’ombra i busca el sol
Pluja d'Abril i sol de tardor, solen fer l'any millor
Quan el sol es pon amb capa, de tres dies no se'n escapa
Quan plou i fa sol, passeja el caragol
Quan surt el sol, surt per a tothom
Qui té sol, que més vol?
Rojor al vespre, sol a la finestra
Sol blanc, senyal de fang
Sol de febrer, emmascara com un calderer
Sol eixint, Déu ens do un bon pensament
Sol i aigua, temps de Març
Sol matiner no dura dia sencer
Sol que pica, aigua segura
Vent de llevant, sol triomfant

El sol de juny estalvia llum ;significa que ja no fa falta encendre el llum per res ja que tens el sol

Corona de sol mulla els pastors, corona de lluna pastors eixuga: quan fa molta calor i els pastors estan en el camp suen i quan es de nit estan més frescs. 

Rojor al vespre, sol a la finestra : Quan miren al cel quan comença a fer vespre  ho veiem d'un color vermellós molt bonic i el sol al dia es reflecteix a la finestra .

En presència del sol, poca llum és gresol:Quan hi ha sol no fa falta la llum artificial 

Vent de llevant, sol triomfant: Quan el vent bé d'aquella part significa que hi haura sol .

El sol de Març es nota set anys a la cara:En març no fa molt de sol per aixó es nota quan miram a alguna persona a la cara .

Aigua de juliol encén el sol :Quan plou en juliol  a l'altre dia fara molt de calor .

Del sol d'hivern i de núvols d'estiu, enganyats eixiu:

Any de sol, any d'alegria: Quan fa sol  ens dona molta alegria per que poden surtir més.

Pel Juny, molt sol i molta son Quan  la gent surt de vacances d'estiu surt molt a la platja i dorm molt.

Qui té sol, que més vol?Quan fa calor tothom surt al carrer per que tenim aprofitar el sol que fa 

Sol que pica, aigua segura Quan fa molt de sol es quan tenim que beure aigua 

Pluja d'Abril i sol de tardor, solen fer l'any millor Ha l'estiu fa molt de sol 

El que ens espera...

Què vos sembla? La LOMCE es va aprovar el divendres passat i implicat tot això, entre moltes altres coses... Exposa la teva opinió personal.

1.Em sembla que esta molt malament que hi fagin aixo, no es gaire just.

New York City

New York, és la ciudad más poblada de lo Estados Unidos, y la segunda más poblada del mundo despues de la cuidad de Mexico.

Desde finales del siglo XIX es uno de los principales centros mundiales de comercio y finanzas. Nueva York está considerada como una ciudad global, dadas sus influencias a nivel mundial en los medios de comunicación, en la política, en la educación, en el entretenimiento y la moda. La influencia artística y cultural de la ciudad es de las más fuertes del país. Además, en ella se encuentra la sede central de la Organización de las Naciones Unidas, lo que también la convierte en un importante punto de las relaciones internacionales.

La ciudad se compone de 5 distritos, cada uno de los cuales coincide con un condado: Bronx, Brooklyn, Manhattan, Queens, y Staten Island.

Nueva York tiene más de 113 km² de parques y 22 kilómetros de playas públicas.51 Entre sus principales espacios verdes se encuentran:

-El Central Park, de 3,41 km², que esta situado en Manhattan. Es el parque más visitado de los Estados Unidos, con unos 25 millones de turistas al año, y aparece en numerosas películas y programas de televisión, lo que también lo ha convertido en uno de los parques urbanos más famosos del mundo.

-El segundo parque más grande de la ciudad es el Flushing Meadows-Corona Park, situado en Queens. 

-Prospect Park, en Brooklyn, es un parque público de 2,1 km². Es mantenido por el Departamento de Parques y Recreación de Nueva York

Reflexions...

      1. Fes un comentari sobre aquesta frase. Què vol dir? Hi estàs d'acord? Per què?

Tenemos que enseár a que los niños nospregunten cualquier duda que se le pase por la cabeza, ya que despues tendran la confianza de preguntar cualquier cosa.

D'animals

1. Cerca informació sobre l'animal que més t'agradi, n'expliques la procedència, el que li agrada menjar, el que li agrada fer... També pots cercar algun poema dedicat a n'aquest animal.

                       2.  M'agradaria que donàssiu la vostra opinió sobre un parell de qüestions que vos plantejo:

2.1. Influeix la poesia en l'educació dels adolescents com tu? 2.2 Quina importància té la poesia en l'educació de la sensibilitat? 2.3. Caldria donar-li més importància als i

1. HUSKY SIBERIANO:

El husky siberià és un ca originari del nord-est de Sibèria . És una de les races del grup de gossos Spitz. El pèl llarg, els ulls blaus, la grandària mitjana i la seva vitalitat fan d'aquesta raça una de les més atractives. És una de les races favorites per estirar dels trineus a Sibèria i Alaska, perquè pot aguantar temperatures que l'ésser humà no resisteix sense protecció.

Són animals molt resistents i també sociables; tenen potes curtes proporcionalment a llur cos. El husky siberià és un ca molt atent i servicial, ja que sempre és disposat a complaure el seu mestre. Encara que acostumen a viure en grup, poden arribar a crear vincles estrets amb el mestre o la família amb la qual viuen. Així, el mestre d'un husky ha de tenir el caràcter suficient per poder dominar al ca, i a la vegada donar-li prou afecte per guanyar el seu respecte. No és un ca caparrut, però sí que és una mica orgullós i bastant independent. És robust i té una gran semblança amb el llop gris. El seu lladruc, a diferència d'altres gossos que el solen tenir estrident i molest, és tosc i curt. És un ca que no lladra, ni mossega gaire sovint, i que en canvi protegeix fent ús de la intimidació. Quan viu en grups sempre preval un mascle alfa; encara que els integrants d'aquest grup només siguin dos, un dels dos acabarà sent el dominant. No és recomanable que visquin en solitud, ja que els cal molt d'afecte. És la raça que fa més fugues: Com que són cans amb molta resistència, poden recórrer grans extensions, cosa que fa difícil trobar-los en cas de fuga. Per aquest motiu, no és recomanable deixar córrer un husky sense supervisió.

Aquesta raça necessita una dieta de bona qualitat, amb nivells alts de proteïnes i greix, especialment si corren en competicions de trineus. Són gossos molt eficients i consumeixen menys menjar que altres gossos de grandària i activitat física similars. La seva dieta ha de ser ajustada a la seva activitat física i treball, l'obesitat pot ser un problema si no es procura el nivell d'activitat que correspon a la seva dieta.

L'hi agrada molt fer exercici: Correr, Jugar a totes hores, etc 

Una historieta...

                1. Escriu una història on apareguin els següents personatges: un llibre, una capsa
 màgica, un nin i una ovella. Imaginació al poder!

Això era una vegada un nin que anava per la muntanya, va caure i quan va mirar enrrere va veure una capsa, no li feia molta gracia veure una capsa alla tirada, la va agafar, va veure que hi havia un llibre dins, es va posar a llegir-ho i posava que aquella era una capsa màgica, ell no va creure lo que deia es llibre, s'en va portar la capsa i el llibre, per el cami es va trobar una ovella i li va donar es llibre i la capsa per menjar.