jueves, 20 de junio de 2013

Feina per a avui divendres!

1. Cerca informació sobre Joan Salvat-Papasseit, poeta i narrador. Fés una entrada al teu blog personal explicant la seva vida i la seva obra.

Va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacta.Conegut com a poeta d'avantguarda, va tenir també una prolífica activitat com a redactor d'articles de crítica social en castellà i català simpatitzant amb els corrents anarquistes i socialistes de l'època. El seu estil enèrgic i impulsiu contrasta amb una vida d'obligada rutina i repós deguts als problemes de salut. Va morir de tuberculosi als trenta anys, deixant una obra que durant dècades va ser poc coneguda.

                                       
              2. Comenta, al teu blog en una nova entrada, el poema Sota el meu llavi i el seu de Joan Salvat-Papasseit:

                               

SOTA EL MEU LLAVI EL SEU 
Sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa,
la seda dels seus rulls com el pecat més dolç
-i l'espatlla ben nua
   ben blanca 

l'ombra corba
  incitant
   de l'esguard: 

encara un altre bes
   un altre
    un altre 

-quin perfum de magnòlia el seu pit odorant!  
                         Joan Salvat-Papasseit


                A. Quin és el primer vers en què el poeta ens fa evident el tema del poema?
En el darrer

                B. Sintetitza en una frase l'assumpte del poema "Sota el meu llavi i el seu".


              3. Fés la recomanació d'una bona pel·lícula als teus companys de classe. Pensa que entre altres coses els has de dir:      
                                         -El títol, original i en català;
                                         -El nom del director;
                                         -Els principals actors i actrius;
                                         -El tipus de film;
                                         -La música, de qui és;
                                         -L'argument, sense contar el final;
                                         -Els dos o tres principals motius pels quals els hi recomanaries; per la història que conta, per la fotografia, pels paisatges que s'hi veuen, pels efectes especials, etc.

Siempre a tu lado. 

titol:Sempre al teu costat
                                                                    nom del director: Lasse Hallstrom
                                                                   principals actors: el ca
                                                                  argument: un home es troba un ca i ell sel vol quedar pero la seva dona no ho vol, i com pasa un pareell de dies i ell encara el te a caseva la seva dona decideix que si que sel pot quedar ie l ca es converteis el seu millor amic per tota la vida.

Vos recomano aquesta pelicula perque es bonisima!

L'ADJECTIU


 1.  Ve a la següent pàgina i fes els exercicis d'autocorrecció sobre l'ADJECTIU:

                             http://enxaneta.info/activitats/adjectiu-masculi/22

2. Parells de noms contrastats pel gènere:
Per a cada nom, fes dos frases, una amb el nom en masculí i l’altra amb el nom en femení.
• pudor - La classe feia pudor    -la nina feia pudor
• salut- Aquell ca esta molt bé de salut            -Aquella dona tenia una salut pèsima
• son- Ell té molta son    - Ella ahir vaig dormir poc, pertant té son
• terra - El nin es va asseure enterra    -La terra es molt gran
• vocal- Ell tenia unes cordes vocals grosses   -Les vocals son 5
• guia- El guia d'aquella excursio era molt guapo -La guia cherrra varis idiomes
• llum -Aquell foc feia molta llum
• orde (o ordre)-En aquella habitació i havia molt de orde   -Ell li va mandar una ordre
• part  -Aquesta part de la pel·lícila es la mes guapa   -El part d'aquella dona fa ser complicat.
• pols- Aquell home despues de fer ferina estava fet pols    -Aquella capsa tenia molta pols
• canal  -El canal de l'aigua estaba brut 
• clau- La clau de la casa era gran

Llegeix aquesta narració amb sentiments intensos. "Por"

POR


Si això què has dit és cert, tinc por. Però no una por qualsevol. És una por d’animalet acorralat, sense rumb, que em fa tremolar com una febrada i bategar el cor en un exercici suïcida que em rebentarà les parets de la vida. No sé en quin cantó del camí em vas trobar, ni recorde amb quins ulls d’astorament et vaig mirar, ni quin miracle vaig desitjar per fugir de les teues mans. Jo no vull que m’estimes ara, precisament ara. Ara que he llaurat el meu espai de solitud inabastable i que he amuntegat maons de vidre gelat al meu voltant perquè no puguen esclafir els murs amb el caliu que degotegen les tendreses. Ara no, que sé el que duren les roses. Ara, justament ara, que ja m’havia conformat amb una estima petita, un sucret, un embast... Jo ja no et feia meua. M’havia tret de sobre la teua empremta, a arraps i mossegades. I mira’m ara l’ànima, plena de senyals de verola, dels petits estralls que configuren la geografia de l’oblit. Encara em vibra la pell amb el cop sec del teu comiat. Encara em recorde assegut davant l’espill, dibuixant una conclusió que em capigués en la doble ratlla del quadern, com una acurada cal•ligrafia on pogués llegir-se que allò nostre fou un amor petit, insignificant, una joguina, el passatger d’un tren aturat. I ara vens tu i em dius que encara m’estimes. I tot es converteix en un amor-allau, un amor-vent que va encenent les roselles en els camps, un amor-riu que deixa peixos d’argent a les vores, un amor-estiu que torna dolces totes les fruites... Tremole de por, sí. Perquè les teues paraules tèbies em regolfen de nou, envaint-me. Nosaltres hem acabat. Ja no m’és possible fer-te un lloc al meu llar de cendres escampades. Ves-te’n! Deixa’m! Què tinc por, perquè fins i tot aquesta freda actitud de dissidència és mentida... 
  
                                                                                                 Josep Manel Vidal


          Penja al teu blog la narració "Por". Explica'n el contingut i diguès quines diferències trobes amb un text poètic.


Va de que ho deixen i al temps un vol tornal, pero l'alte li diu que ja no,  ara esta molte tot soli que no vol tornar a la vida d'antes. 
Com esta escrit

Exercicis sobre el SUBSTANTIU





1 Canvia el gènere:

marquès - marquesa
mag - maga
ase - somera
deixeble - deixebla
ajudant - ajudanta
bruixot - bruixa
boc - cabra
vidu - vídua
pediatre - pediatra
hereu - hereva/hereua
comte - comtessa
orfe - òrfena
filòleg - filòloga
actor - actriu



2 Canvia el nombre:

desig - desitjos o desigs
europea - europees
reflex - reflexos
individu - individus
cinturons - cinturó
trossos - tros
cactus - cactus
baf - bafs (vapor) -prendre bafs
calç - calçs
índex - índexs
text - texts o textos
guants - guant
accés - accessos
llapis - llapis
gas - gasos
gos - gossos



3 Classifica pel que fa al gènere:


Variables:

àrbitre - àrbitra
estudiant - estudianta
poeta - poetessa
viatjant - viatjanta


Invariables:

el/la modista
el/la conserge
el/la boletaire
el/la dibuixant
el/la jove
el/la noble



4 Posa la forma de l'article:

seguir-li el corrent.
fes bullir els llegums.
tinc el costum d'anar...
sentir el senyal.
la resplendor de llum em va enlluernar.
els afòres de la ciutat són bonics.
m'agraden les postres de l'àvia.
has comprat el pebre?
M'han de fer una anàlisi de sang.
La Vall d'Aran és meravellosa.


5 Fes una frase amb cada un d'aquests noms:

Un editorial -article
una editorial - empresa

un ordre - no desordre
una ordre - de manar

el llum - l'aparell
la llum - del sol, claror

el fi - objectiu
la fi - acabament

el son - fer un son, trencar el son, son hipnòtic
la son - ganes de dormir

el vall - excavació, fossat
la vall - depressió entre muntanyes



6 escriu el singular:

fases - fase
anàlisis - una anàlisi
síntesis - síntesi
tisis - tisi (malaltia)
pantalons - pantaló
tobogans - tobogan
paràfrasis - paràfrasi
paraigües - paraigua
guants - guant
parèntesis - parèntesi
crisis - crisi
tesis - tesi
oasis - oasi
apendicitis - apendicitis

Explicació teòrica del substantiu-gènere

 EL SUBSTANTIU-GÈNERE (EXPLICACIÓ TEÒRICA)




A) Generalment s'afegeix una -a al masculí

nét - neta
fillol - fillola
idoni - idonia

De vegades l'última consonant es modifica:

(p--ba) llop - lloba
(t--da) nebot - 
neboda
serf - 
(s--ss) gos - gossa
(u--va) jueu -jueva
 (l--l·la) Marcel - Marcel·la

B) Els substantius acabats en -e, -o, -u àtones solen fer el femení canviant aquestes vocals per -a:


pediatre - 
pediatra 
alumne - alumna
monjo -
 monja 
 verro - verra 
Andreu -
 Andrea
 reu - rea


C) En alguns casos s'afegeix al masculí les terminacions -na, -ina, essa:


orfe - òrfena
cosí - cosina
heroi - 
heroina
Angel - Angela
tigre - 
tigressa
abat - abatessa


D) Alguns tenen unes terminacions pròpies:


(or--riu)
actor - actriu
emperador - 
emperatriu


(òleg--òloga)
sociòleg - sociòloga
filòleg - flilòloga


E) masculí a partir de femení:

bruixa - bruixot
dida - didot


F) Masculins i femenins amb arrel diferent:

amo - mestresa
marrà - 
marresa
ase - ase
boc - boca
gendre - nuera
cavall - yegua

G) De vegades la mateixa forma serveix per designar els dos gèneres:


acabats en:

(-aire) el/la cantaire
(-ista) el/la modista
(-cida) el/la parricida
(-ta) el/la gimnasta


altres d'una sola terminació, molts dels quals provenen d'adjectius:

noble
jove
salvatge
màrtir
conserge

el mar - la mar
un art - una art
el vessant - la vessant


H) Noms d'animals que són invariables:

el rossinyol mascle - el rossinyol femella
la sargantana mascle - la sargantana femella




I) Substantius que canvien de significat segons el gènere, fes una frase amb 5 de cada grup:


el canal (riu)
la canal (canonada, conducte)

un editorial (article)
una editorial (empresa)

el fi (objectiu)
la fi (finalitat)

el llum (aparell)
la llum (claror)

un ordre (contrari de desordre)
una ordre (manament)

el planeta (astre)
la planeta (destí d'una persona)

el son (dormida, fer un son)
la son (ganes de dormir)

el terra (sòl, paviment)
la terra (tots els altres sentits)

el clau (de clavar)
la clau (d'obrir i tancar)

el còlera (epidèmia)
la còlera (ira, ràbia)

el pols (batec)
la pols (partícules)

el pudor (modèstia)
la pudor (mala olor)

el vall (excavació, fossat)
la vall (depressió entre muntanyes)




J) Sovint s'usen malament:


Són masculins:

els afores
un anell
un aventatge
el compte
el corrent
el costum
el deute
el dupte
un escafandre
els espinacs
un estratagema
el front
el titella
un interviu
el llegum
el lleixiu
el marge
un ordre (religiós)
un orgue
el pebre
el pendent
el senyal
els tèrmits (insectes)


Són femenins:

una amargor
la claror
una esplendor
una olor
la remor
la resplendor
la suor
una allau
una anàlisi
una àgape (àpat d'amics)
una àncora
una au
una aroma
la cercavila
la dent
la marató
la nespra
les postres
la síncope (pèrdua de consciència; LIN pèrdua d'elements fonològics)
la síndrome
la sida
la frescor

martes, 18 de junio de 2013

Energies renovables






             1. Cerca infomació sobre el que són les energies renovables. En poses exemples amb imatges i n'expliques si n'empres alguna. No pots fer un "copiar i aferrar"
1.Es energia que no esta formada de fossils, i que no s'acaba per molt que l'ulitzis


No empres ninguna.

cançons...


             
                

                    1. Escriu la lletra d'una cançó que t'agradi molt, adjunta'n l'enllaç perquè la poguem sentir i explica'n el sentit i per què t'agrada.

                    2. Explica si trobes que la tauromàquia s'hauria de prohibir i per què..

He esperado cien años
Pero por ti esperaría un millón mas

Nada me preparo para
El privilegio de ser tuyo
Si tan solo hubiera sentido el calor dentro de
De tu toque…

Si tan solo hubiera visto como sonríes cuando
Te sonrojas….
O como se curvan tus labios
Cuando te concentras lo suficiente

Hubiera sabido
Para que he estado viviendo durante todo este tiempo
Hubiera sabido para que estaba viviendo
Tu amor es mi vuelta de pagina

Solo permanecen las palabras dulces
Cada beso es una línea cursiva
Cada toque es una frase redefinida
Renuncio a quien he sido
Por ti

Nada me hace más fuerte
Que tu frágil corazón

Si por lo menos hubiera sentido como se siente ser tuyo
Hubiera sabido
Para que he estado viviendo durante todo este tiempo
Hubiera sabido para que estaba viviendo

Estamos sujetos
A la historia que tenemos que contar
Cuando te vi
Bueno, supe que la contaríamos bien

Con el susurro
Nosotros domaremos las escenas viciosas
Como una pluma
Poniendo a los reinos de rodillas.

http://www.youtube.com/watch?v=oQDsKAdHFao
Aquesta canço m'agrada molt, la lletra m'encanta.

miércoles, 12 de junio de 2013

Els diferents conceptes sobre la família


                         1. Resumeix el text Els diferents conceptes sobre la família.

El concepte de familia ja esta sobre valorat, hi ha moltes families amb distints tipus de forma de veure la vida, hi ha falimies que ja son mes moderne, hi haltres que estan basats a la antiga.



                         2. Fes un comentari personal sobre l'escrit. Què en penses? Creus que un infant és més feliç en una família tradicional? Raona la teva resposta. Penso que un infant es feliç estigui en la família que estigui mentre li donin una bona educació i amor


                         3. Creus que el lloc on es viu influeix en tenir un tipus de família o un altre? (Barri, ciutat, país...). Argumenta la teva resposta.
 

Si, ja que tenen constums diferents, pero mentre sempre hi hagi educació a la familia hi haura coses que n cambiarn

                         4. Exposa quin és el teu ideal de família i explica per què.

 No tinc un ideal de familia, mes igual si la familia es d'una cultura o d'una altra, o si ets adoptat, o qualsevol cosa d'aquixes que li molestaria a un altre.

 


          Els diferents conceptes sobre la família

 
Darrerament el concepte de família ha esdevingut objecte de polèmica, amb molta presència als mitjans de comunicació i opinions i manifestacions de signe oposat.

Un dels últims episodis d'aquesta polèmica va escaure's el 27 de gener de 2008, arran d'un acte al Palau de Congressos de Barcelona que aplegà cinc mil assistents en defensa de la dita família tradicional, acte contestat fora del recinte per un grup que cridava consignes en favor de la llibertat sexual, del matrimonis homosexuals i del dret d'avortament.

Promogut per algunes entitats cristianes, l'aplec del Palau de Congressos no va estalviar crítiques als governs català i espanyol, similars a les expressades en la manifestació feta a Madrid el mes de desembre de l'any passat en favor de la família cristiana (l'havia convocat l'arquebisbat d'aquella ciutat). Tots dos actes compartien una mateixa idea de fons: que els poders públics volen arraconar la família tradicional, segons que es desprèn de la llei que regula el matrimoni homosexual, de la que agilita el divorci i de l'assignatura d'educació sobre ciutadania...

Contra aquesta idea, hom argumenta que hi ha models familiars diversos, i que el reconeixement legal d'aquesta diversitat no va contra ningú, sinó que es limita a tenir en compte la pluralitat de fet de la societat.

De la família a les famílies

 Les dades de l'IDESCAT il·lustren la diversitat de models familiars.Sigui com sigui, el cas és que la diversitat de models familiars és inqüestionable. La família tradicional, de pares casats amb fills, continua predominant, però és contrarestada per la proliferació de llars unipersonals, famílies monoparentals (pare o mare amb fills), parelles de fet, parelles sense fills, unions homosexuals, llars compartides... Segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT), durant el període 1991-2001 les parelles de fet van passar del 4,48% al 8,68%; les llars unipersonals, del 13,59% al 20,93%; les llars monoparentals, del 8,18% al 8,47%; les parelles sense fills, del 20,88% al 22,41%; en canvi, les famílies amb fills van passar del 52,11% al 40,95%.

El cas de Barcelona...

 El 2001 les llars barcelonines de famílies amb fills sumaven el 30%.Aquesta tendència a la baixa de la família tradicional és més accentuada a Barcelona, segons l'estudi 'Evolució i tendències de les llars, les famílies i les persones a la ciutat de Barcelona'. El 2001 les llars barcelonines de famílies amb fills sumaven poc més del 30%, tan sols quatre punts més que no les llars unipersonals, les que més havien augmentat d'ençà del 1991. Les parelles sense fills ranejaven el 20%; les mares amb fills eren el 7,65%; i els pares amb fills, l'1,49%.

...i, especialment, d'alguns barris

Les llars unipersonals són les primeres a la Ciutat Vella, Gràcia i l'Eixample.Més encara: les llars unipersonals superaven les de pares amb fills als districtes de la Ciutat Vella, Gràcia i l'Eixample, amb percentatges de més del 30% en tots tres casos. L'estudi també exposa que el 2002 els casaments civils van ultrapassar els casaments religiosos, fet general a Catalunya dos anys més tard (el 2004 el 60% dels casaments de Barcelona foren civils).

Dites populars i refranys del sol

Comenta quinze dels trenta-tres refranys sobre el sol que tens a continuació, explica el seu contingut i diguès per què t'han cridat l'atenció. 



Sembla que per fi el sol comença a prendre possessió del temps (ganes tenim) i que la primavera campi realment per tot arreu. Després d'aquest llarg hivern necessitam ja l'escalfor del sol. Per a donar-li la benvinguda, he seleccionat un grapat de dites i refranys d'aquest astre.
Dites populars i refranys del sol

Aigua de juliol encén el sol
Al juliol, trau les garbes al sol
Al mes de Juliol, a l'era hi fa bon sol
Bon sol per Sant Jordi i Sant Marc i podràs veure el vi a raig
Corona de sol mulla els pastors, corona de lluna pastors eixuga
Crema més el sol d'Abril que el de tot l'estiu
Del sol d'hivern i de núvols d'estiu, enganyats eixiu
El sol de març porta refredats
El sol de juny estalvia llum
El sol de Març es nota set anys a la cara
El sol ha sortit i ha fet cluc, no pensis, pagès, en res d'eixut
El sol, a l'hivern enmadrat, es lleva tard i s'acotxa aviat
En presència del sol, poca llum és gresol
Hivern molt assolellat, estiu molt ventat
Pel Juny, molt sol i molta son
Pel juliol, pobres dels que estan al sol
Per l’advent, posa’t al sol i guarda’t del vent
Per l’Octubre, fuig de l’ombra i busca el sol
Pluja d'Abril i sol de tardor, solen fer l'any millor
Quan el sol es pon amb capa, de tres dies no se'n escapa
Quan plou i fa sol, passeja el caragol
Quan surt el sol, surt per a tothom
Qui té sol, que més vol?
Rojor al vespre, sol a la finestra
Sol blanc, senyal de fang
Sol de febrer, emmascara com un calderer
Sol eixint, Déu ens do un bon pensament
Sol i aigua, temps de Març
Sol matiner no dura dia sencer
Sol que pica, aigua segura
Vent de llevant, sol triomfant




El sol de juny estalvia llum ;significa que ja no fa falta encendre el llum per res ja que tens el sol
Corona de sol mulla els pastors, corona de lluna pastors eixuga: quan fa molta calor i els pastors estan en el camp suen i quan es de nit estan més frescs. 
Rojor al vespre, sol a la finestra : Quan miren al cel quan comença a fer vespre  ho veiem d'un color vermellós molt bonic i el sol al dia es reflecteix a la finestra .
En presència del sol, poca llum és gresol:Quan hi ha sol no fa falta la llum artificial 
Vent de llevant, sol triomfant: Quan el vent bé d'aquella part significa que hi haura sol .
El sol de Març es nota set anys a la cara:En març no fa molt de sol per aixó es nota quan miram a alguna persona a la cara .
Aigua de juliol encén el sol :Quan plou en juliol  a l'altre dia fara molt de calor .
Del sol d'hivern i de núvols d'estiu, enganyats eixiu:
Any de sol, any d'alegria: Quan fa sol  ens dona molta alegria per que poden surtir més.
Pel Juny, molt sol i molta son Quan  la gent surt de vacances d'estiu surt molt a la platja i dorm molt.
Qui té sol, que més vol?Quan fa calor tothom surt al carrer per que tenim aprofitar el sol que fa 
Sol que pica, aigua segura Quan fa molt de sol es quan tenim que beure aigua 
Pluja d'Abril i sol de tardor, solen fer l'any millor Ha l'estiu fa molt de sol 

El que ens espera...


Què vos sembla? La LOMCE es va aprovar el divendres passat i implicat tot això, entre moltes altres coses... Exposa la teva opinió personal.
1.Em sembla que esta molt malament que hi fagin aixo, no es gaire just.

martes, 4 de junio de 2013

New York City






New York, és la ciudad más poblada de lo Estados Unidos, y la segunda más poblada del mundo despues de la cuidad de Mexico.

Desde finales del siglo XIX es uno de los principales centros mundiales de comercio y finanzas. Nueva York está considerada como una ciudad global, dadas sus influencias a nivel mundial en los medios de comunicación, en la política, en la educación, en el entretenimiento y la moda. La influencia artística y cultural de la ciudad es de las más fuertes del país. Además, en ella se encuentra la sede central de la Organización de las Naciones Unidas, lo que también la convierte en un importante punto de las relaciones internacionales.

La ciudad se compone de 5 distritos, cada uno de los cuales coincide con un condado: Bronx, Brooklyn, Manhattan, Queens, y Staten Island.


Nueva York tiene más de 113 km² de parques y 22 kilómetros de playas públicas.51 Entre sus principales espacios verdes se encuentran:
-El Central Park, de 3,41 km², que esta situado en Manhattan. Es el parque más visitado de los Estados Unidos, con unos 25 millones de turistas al año, y aparece en numerosas películas y programas de televisión, lo que también lo ha convertido en uno de los parques urbanos más famosos del mundo.
-El segundo parque más grande de la ciudad es el Flushing Meadows-Corona Park, situado en Queens. 
-Prospect Park, en Brooklyn, es un parque público de 2,1 km². Es mantenido por el Departamento de Parques y Recreación de Nueva York