La igualtat entre les persones

 




               1. Fes un escrit d'una pàgina sobre la IGUALTAT entre les persones. Cerca imatges que la representin.

               2. Cerca un conte popular, el penges al teu blog i l'expliques. També l'has d'acompanyar d'un parell d'imatges.

 1.L'igualtat es el fet de tenir el matix dret, poder obtar a les mateixes opcions, als mateixs somnis, poder fer el mateix, per exemple entre homes i dones poder tenir el mateix traball i que esn paguin igual, poder obtenir els mateixos estudis, perque els nins del tercer món han de tenir el mateix dret a l'educacció que noltros, etc.

2. Hi havia una vegada un llenyataire molt amable que vivia a les muntanyes d'un poble perdut de Corea del Sud. Un dia, un cérvol es va apropar a ell mentre tallava llenya. El cérvol va demanar a l'home que l'ocultés dels caçadors. Aquest el va ajudar encantat, i el cérvol va poder salvar-se. I per això el cérvol, que se sentia en deute amb el llenyataire, va dir:

- Si vas al bosc que s'amaga en aquella vessant d'allà- va dir mentre assenyalava amb el cap cap al que semblava l'infinit- trobaràs a una bonica fada, doncs les fades es banyen tots els dies en aquests rius. Si agafes la seva túnica, la fada no serà capaç de tornar al cel. Llavors, casa't amb ella. Però atenció, no has de retornar-li la túnica fins que tinguis tres fills amb ella. És sabut per tots que si tens tres fills amb un fada, mai més podrà tornar al cel.- i de sobte el cérvol va desaparèixer d'entre les muntanyes.

Aquella nit, el llenyataire va robar la túnica a la fada. Uns minuts més tard, totes les fades van volar cap al cel excepte una, aquella que havia perdut la seva túnica. El llenyataire li va dir que només li retornaria si tenia tres fills amb ell.
Van tornar al poble, es van casar i van tenir dos fills. Un dia la fada va trencar a plorar, i li va pregar al seu marit que li retornés la seva desgastada túnica. L'home, trist per veure-la plorar, li retornà. Llavors, la fada va tornar cap al cel amb els seus dos fills als braços, i el llenyataire es va quedar estupefacte mentre mirava com s'allunyaven.
Un dia, com l'home trobava a faltar a la seva família, li va explicar la seva història al seu amic el cérvol, i aquest li va dir:

- No et preocupis, pots escalar la muntanya de nou. Darrere del bosc trobaràs un gran cullerot. Ningú ho sap, però si t'hi puges, et portarà cap al cel. Així podràs veure a la teva família.

I així va ser durant quatre dies, fins que el llenyataire li va dir a la seva dona que volia veure a la seva mare. Ella llavors va contestar que podia baixar al poble muntant en el seu cavall alat Pegàs, però que no havia de separar-se ni baixar d'ell. L'endemà, el llenyataire va muntar al cavall i van baixar fins al poble. Allí va trobar a la seva mare, i estava molt feliç. La seva mare, en veure-ho tan esgotat, li va donar un bol de llegums perquè mengés alguna cosa. Per menjar millor, el llenyataire va desmuntar al cavall, i aquest espantat va sortir volant cap al cel sense l'home, que li cridava: “Sisplau, t'ho prego, no te'n vagis! Torna!” Però el cavall mai més va tornar a buscar-lo, ni la seva dona, ni els seus fills.
Quan un dia va parlar amb el seu amic el cérvol, aquest li va dir:

- Amic meu, ets molt amable, però el teu pecat ha estat no valorar el que tens. Has desitjat tenir-ho tot, ho has pres per la força, i després t'has arriscat a perdre-ho. Tot allò que s'aconsegueix per la força i per egoisme, té un final tan trist com aquest.