Aquest poema m'ha robat el cor, m'ha compungit i m'ha emocionat molt. Una cala petita, equipada amb tots els colors reglamentaris... Era el que deia sobre la nostra llengua, com a literària, una Cèlia Sànchez-Mústich joveneta (1989) al seu primer llibre de poemes LA cendra i el miracle.Espectacular.
Petita llengua
La llengua amb que escric
... no és un oceà
ni un mar
ni una llarga platja.
Més aviat s'assembla a una cala petita,
equipada amb tots els colors reglamentaris,
terrible i temptadorament fotogènica
des del poema.
2. Contingut.
3. Resum.
4. Opinió personal.
1.Lo que pots trobar a la platja.
2.Que la llengua en que escriu ni es oceà ni un mar ni una platja sinó de les coses que podem trobar a una cala.
3.Que podem trobar moltes coses que a una altre puesto no trobam.
4..El poema te raó perquè pot haver-hi una cala i no trobàs el mateix.
No hay comentarios:
Publicar un comentario